El paper dels horts urbans a Sant Cugat del Vallès

El plantejament de l’hort comunitari de Mira-sol pren un major sentit quan es considera el potencial que tenen aquestes iniciatives a nivell de ciutat.

L’actual paper dels espais verds urbans es veu mancat d’un rol funcional dins del sistema productiu urbà, sovint els espais verds s’assignen a zones no aptes per al creixement urbà, o deslligades de les vocacions del territori que els suporta a causa del seu paper feble en el planejament urbà, sovint vinculat únicament a percentatges d’assignació per a zones verdes. Així, ens trobem que gran part de les zones verdes esdevenen d’una banda espais infrautilitzats a nivell d’activitats socials i d’ús veïnal, i de l’altra representen espais de gran consum de recursos econòmics pel seu manteniment i materials, especialment d’aigua, fitosanitaris i fertilitzants.

Experiències realitzades en altres ciutats que potencien la gestió dels espais verds urbans des de la seva vocació productiva, han demostrat que la incorporació d’un paper productiu als espais verds no només millora les condicions ambientals dels barris sinó que permet introduir un major ús veïnal de les zones verdes tant per les activitats pròpies que generen com per les sinèrgies que s’estableixen amb altre tipus d’activitats de caire més cultural, alhora que potencien el seu valor a nivell econòmic i per tant social.

Entre les funcions productives que es poden introduir en els espais verds urbans destaquen especialment aquelles que permeten una gestió més sostenible de les dinàmiques materials de l’aigua i la matèria orgànica, per ser els dos fluxos que tradicionalment es gestionaven en ells (quan eren hortes principalment). Pel que fa a l’aigua, les hortes històriques es regaven principalment amb les aigües d’escorrentia de pluja que “rentaven” els carrers arrossegant la matèria orgànica que hi trobaven, fins a desaiguar a les zones de reg. Les hortes i canyissars de les rieres absorbien la matèria orgànica en dissolució a l’aigua, fent el paper de ronyó, per acabar abocant l’aigua en bona qualitat als cursos naturals. Alhora, la matèria residual domèstica es compostava juntament amb les fecals acumulades en les comunes (sovint ubicades darrera les cases, als patis on es trobaven els horts) per reutilitzar-les com abonament per a produir els aliments, tancant així el cicle de la matèria orgànica.

Unes dinàmiques que, amb la revolució industrial i la posterior transformació de les ciutats, es van transformar fins a ser incompatibles amb la producció vegetal. Així, amb la contaminació urbana, va aparèixer la necessitat de les zones verdes urbanes, per millorar la qualitat de vida a les ciutats, però també la necessitat de que aquestes estiguessin deslligades de les dinàmiques materials urbanes, contaminants, per preservar justament la seva qualitat ambiental. Un canvi que avui, amb el paradigma de la sostenibilitat, pot tornar a evolucionar capa a un nou paper dels espais verds urbans.

Així, la introducció dels horts urbans no representa un retorn al passat enyorat, sinó la recuperació d’un patrimoni intangible de gestió dels recursos com a garantia de transformació cap a un nou model urbà sostenible. En aquest sentit, els horts urbans adquireixen un paper clau aportant una gran diversitat de valors afegits als espais verds de la ciutat potenciant-ne el seu paper funcional, especialment des del seu potencial de transformació cap a un nou model urbà més sostenible, tant ambientalment com socialment i econòmicament.

A grans trets es poden diferenciar aquests valors afegits en sis funcionalitats bàsiques que aporten als espais verds urbans i, per tant, a la ciutat:

  • La funció productiva

Aporten espais de producció d’aliments, però també de gestió de l’aigua d’escorrentia de pluja i de compostatge de la matèria orgànica residual. En alguns casos poden inclús incloure cria d’animals de granja o gestió energètica (per biomassa,  biogàs o microhidràuliques). En definitiva faciliten una major autosuficiència alimentària i, per tant, econòmica.

  • La funció recreativa, de salubritat i seguretat

Generen espais de trobada i socialització al llarg de tot l’any, amb activitats recreatives i d’oci a l’aire lliure, tant les pròpies activitats hortícoles com altres activitats complementàries a nivell cultural. Aporten benestar de les persones que al fer activitat física i estar en contacte amb la natura i el sol, milloren la seva salut tant a nivell físic, com emocional i espiritual. La intensificació d’activitats als espais verds en les zones d’horts fa que hi hagi més “ulls” a l’espai públic, millorant la seguretat tant per a infants com per a dones i persones vulnerables.

  • La funcionalitat educativa

Els horts urbans ofereixen espais formatius a l’aire lliure, tant com a formació ambiental complementària dels currículums acadèmics completant la formació intel·lectual amb la pràctica, com oferint espais formatius professionals per a persones a l’atur o amb pocs recursos. Més enllà de representar una plataforma de transmissió de coneixements del medi (a nivell ambiental, biològic i botànic) potencien altres aspectes com la creativitat, o la transmissió de valors com la responsabilitat, la planificació, etc.

  • La funcionalitat patrimonial i estètica

La recuperació d’horts urbans històrics així com la reintroducció de nous horts al teixit urbà actual, fomenta la recuperació tant del patrimoni intangible rural (vinculat a la gestió dels recursos i el coneixement de les pràctiques quotidianes productives) com del patrimoni físic de bancals, sèquies, mines d’aigua, pous i molins que tant present eren a la ciutat tradicional. Un patrimoni que representa també uns valors culturals i identitaris sovint potenciats en altres localitats pel seu paper en la qualitat social i  estètica i inclús del foment del turisme.

  • La funcionalitat ecològica

La introducció d’horts urbans als espais verds aporta sempre un augment de la biodiversitat, tant a nivell d’espècies vegetals o animals, principal indicador de la qualitat ecològica d’un ecosistema. Així mateix, la regeneració productiva del sòl i la bona gestió de l’aigua amb pràctiques adequades d’agricultura ecològica millora tant la qualitat dels sòls (sovint cremats per l’excés d’ús de productes fitosanitaris i herbicides) com la dels aqüífers i els cursos de rieres i torrents.

  • La funcionalitat de límit a la ciutat

I, finalment, l’aportació d’un valor productiu tant als espais verds com als espais lliures (camps i descampats) els dóna un pes en el sistema productiu urbà que dificulta la seva conversió futura en zones urbanes, limitant així el creixement urbà en aquells espais amb una especial vocació productiva. Així, la potenciació del paper productiu de les zones verdes, afavoreix també la millor relació entre ciutat i camp o perifèria semirural afavorida pels corredors verds que suposen els ecosistemes naturals de les rieres i les seves zones productives adjacents.

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

Introducció | Objectius | Procés participatiu | Els horts urbans a Sant Cugat

istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort
istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort
istanbul escortsistanbul escortsistanbul escortsistanbul escortsistanbul escorts
istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort
ataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escort
ataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escort
pornopornopornopornopornopornopornoporno
porno xnxn xxlxvedio.bizxhamaster.bizdesisexvideos.codesiporn.watchxvideo2.bizxsextube.copornporno